L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.
Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.
El PCC realitza aquest Congrés amb la voluntat d’esdevenir un instrument més útil per a la unitat dels treballadors i les treballadores, la unitat de les esquerres i la unitat dels i les comunistes. En aquest Congrés el PCC posa al dia les seves propostes, el seu funcionament i la seva direcció, per continuar lluitant pel socialisme i l’alliberament de la classe treballadora, tenint en compte els canvis al món i les conseqüències de la crisi del capitalisme globalitzat.
Cada cop es fa més evident que la construcció del socialisme és un procés llarg i globalitzat. Socialisme entès com la societat d’homes i dones lliures i iguals en una terra habitable i, per tant, des d’una perspectiva de canvis del tipus de producció.
L’oligarquia financera –formada per sectors subvencionats, especulatius i/o parasitaris profundament reaccionaris- ha fet que aquesta encapçali i sigui responsable de la corrupció, l’especulació, la depredació dels recursos naturals, el moviment de capitals sense control democràtic i social, el blanqueig de diners, i és la principal responsable de l’actual crisi financera, la més important des de la crisi del 29.
Les crisis del capitalisme comporten una recomposició de les classes. Vivim una recomposició de les classes dominants, en què l’oligarquia financera s’imposa a les burgesies industrials nacionals. També hi ha una recomposició de la classe obrera, en què apareixen fraccions de professionals, gestors proletaritzats amb més grans coneixements sobre el cicle productiu, junt amb d’altres sectors amb greu perill d’exclusió social.
Tanmateix, constatem l’avenç dels pobles en lluita per aconseguir el caràcter social dels Estats. En aquest sentit són encoratjadors els diferents processos que s’estan duent a terme a l’Amèrica Llatina. Els comunistes catalans donem suport i estem compromesos amb aquests pobles.
El capitalisme global requereix unes respostes globals, basades en l’aprofundiment de la democràcia a tots els nivells –polític, social, econòmic, cultural i institucional- i en les alternatives superadores del capitalisme que els pobles impulsin i decideixin. L’imperialisme és l’obstacle a vèncer i l’unilateralisme és l’expressió de les polítiques imperials a superar. A nivell local, això requereix la mobilització, l’organització democràtica de la societat civil, les alternatives participatives, la unitat política i social de les esquerres plurals, des de formacions polítiques, sindicals, socials, veïnals, populars, etc. El Partit ha de contribuir a vertebrar moviment i transformar-se en partit orgànic de la majoria del nostre poble.
Els canvis produïts en el capitalisme global obliguen a repensar el socialisme i fan necessària l’actualització de la nostra teoria, pensament, organització i pràctica. Entenem el comunisme no tan sols com a un projecte sinó com a aquell avenç de la societat que posa en qüestió el que realment existeix, i que lluita per millorar les condicions materials i culturals de la gent i superar el capitalisme, en la direcció d’una societat superior, al qual anomenem socialisme. És aquell moviment real a promoure en cada una de les activitats humanes per avançar en la democràcia, la igualtat, la llibertat i la solidaritat.
El PCC ha de respondre a aquesta nova realitat i a aquestes necessitats. Per això adeqüem l’organització del Partit a les condicions i objectius del segle XXI, per convertir-lo en un Partit de la societat i de la classe treballadora, més capaç d’organitzar, vertebrar i dinamitzar la societat civil alternativa, impulsant processos que, protagonitzats per la majoria, transformin -transformant- la societat allà on es reprodueix, on es fonamenta l’hegemonia dels projectes de societat.
Les guerres, consubstancials amb els sistemes imperials de dominació, són utilitzades per l’oligarquia financera en el seu procés d’acumulació de capital, a més dels efectes que produeixen sobre la població. Per tant, la pau és un element estratègic, en el nostre projecte, per al món i per a la humanitat El PCC treballa pel respecte i efectivitat de la Declaració Universal del Drets Humans, començant pel respecte a la vida de les persones, i es compromet a treballar en les plataformes contra les guerres. És plenament vigent el No a la Guerra, sí a la Pau i al Desarmament global, i donem especial rellevància als conflictes de l’Iraq, l’Afganistan, Palestina, el Líban, el Sàhara, les noves bases militars a Colòmbia i a qualsevol altre lloc del món.
Animem a la coordinació dels moviments i organitzacions enfront la Guerra i per la Cultura de la Pau.
El trencament de l’unilateralisme i l’aparició de fenomens multilaterals és un element d’avenç geoestratègic, l’ALBA i acords regionals a l’Amèrica Llatina, els esforços de Sud-Àfrica, l’aparició del BRIC (Brasil, Rússia, l’India, la Xina) i la reunió a Cuba entre els països que en el seu dia conformaven els “no alineats”, són elements que ajuden a aquest avenç.
Considerem necessària l’organització i la lluita per un Nou Ordre Internacional just, basat en els drets humans efectius, en la democràcia com a regla en les relacions internacionals, en la composició i funcionament de les institucions mundials i que aquestes tinguin capacitat normativa executiva i sancionadora. En aquest context la solidaritat internacionalista és un valor de la nostra tradició a adequar i continuar practicant des de Catalunya.
La fam, la pobresa, la misèria, la manca d’escoles i de salut pública -amb l’extensió de les malalties pandèmiques- és consubstancial amb el capitalisme global. Els i les comunistes catalans lluitem per la desaparició d’aquestes xacres, per la consecució efectiva de tots els drets humans arreu del món. En aquest sentit globalitzar les lluites en favor dels drets de les dones, en contra la violència masclista, pels drets de les persones immigrades i de la infància.
La darrera Cimera de Copenhaguen mostra el cinisme dels poderosos. El planeta està en perill, però des d’organismes i governs del capitalisme global no s’hi posen remeis. El PCC reafirma el seu compromís amb un planeta habitable i el desenvolupament sostenible. Una societat sense contaminació ni contaminants, per l’equilibri ecològic, la seguretat alimentària i pel desenvolupament humà són fites dels comunistes. Per al PCC segueix vigent el dilema “socialisme o barbàrie” Les greus conseqüències a què porta el capitalisme en el medi ambient i les perspectives d’una crisi ecològica global irreversible farien impossible la vida en el nostre planeta.
El PCC aborda el fet de la immigració des de la defensa dels drets humans i la solidaritat internacionalista i de classe. La immigració és un repte per a tots els partits comunistes i revolucionaris, que ens posa el deure de col·laborar per aconseguir els drets i els deures per a tothom, lluitant contra els ghettos, la xenofòbia, la segregació, el racisme, la sobreexplotació i les discriminacions, que són noves formes de populisme i feixisme.
El capitalisme global nega la lluita de classes. Les classes i la lluita de classes existeixen i nosaltres animem el debat i la mobilització per la centralitat del treball -a tots els nivells- la unitat dels treballadors i treballadores i la solidaritat de classe. Però el capitalisme global no només organitza la producció i l’explotació, l’impacte del model neoliberal que es reflecteix en les condicions de treball i en el treball mateix, s’estén als hàbits de vida, l'habitatge, l’alimentació, la cultura, etc, i provoca noves malalties i patiments basats en la precarització global de les condicions de vida, que objectivament afecten la capacitat de rebel·lia i comporten la renúncia a una transformació real. I és per això que considerem fonamental la lluita ideològica i cultural, així com la necessària cooperació entre els partits comunistes i forces revolucionàries per canviar la correlació de forces en el món.
El XIIè Congrés del PCC es proposa per al proper període:
Més presència política a Europa i a l’àrea mediterrània
Millorar la nostra presència en els diferents espais de trobada de comunistes a Europa i el món.
Contribuir al debat d’actualització de la solidaritat i la situació de la immigració en relació als països d’origen i la seva integració a la classe obrera i a la societat catalana.
Ampliar la solidaritat i la cooperació amb l’Amèrica Llatina, Orient Mitjà i l’Àfrica. Fer una aproximació als països de l’Est d’Europa. Solidaritat política en els processos de multilateralitat amb els pobles que lluiten pel seu alliberament i amb els que construeixen l’estat social.
Contribuir a l’extensió de la solidaritat i la cooperació a tota la societat catalana. Treballar per una Catalunya més internacionalitzada.
En el terreny europeu, constatada la crisi financera, les dificultats del Tractat de Lisboa, les directives que fan retrocessos en drets democràtics i socials, tenint en compte la dretanització del parlament europeu, amb un increment del populisme i d’expressions feixistes, el XII Congrés es proposa:
Fer front al neoliberalisme posant en el centre del debat la centralitat del treball, els drets socials i el medi ambient. Lluitarem per una Europa de Pau i Solidaritat, respectuosa dels drets dels pobles i nacions que la conformen.
Col·laborar en la construcció d’un espai de coordinació dels moviments socials europeus, del moviment per la pau, de les diferents xarxes de sindicalistes europeus, en el GUE i en el PEE, dels moviments estudiantils, dels moviments de solidaritat, pels objectius comuns de defensa d’una Europa democràtica i socialment avançada.
Necessitem unes esquerres més fortes, que impulsin la lluita per la pau, la solidaritat i el multilateralisme, compromeses amb la democràcia i els drets humans i socials, que lluitin contra el canvi climàtic i amb la preservació de la natura, el medi ambient i els recursos naturals com a bens públics, per una Europa d’acollida de la nova immigració amb polítiques de reconeixement de la ciutadania, per garantir els drets i els deures a tothom, compromeses amb els drets dels pobles i nacions, i que reconegui el dret a l’autodeterminació i els drets culturals i lingüístics d’una Europa diversa. Unes esquerres que potenciarem a partir de la nostra participació a les reunions dels partits comunistes i donant suport al Partit de l’Esquerra Europea.
El XII congrés del PCC continuarà promovent la unitat de les esquerres i la unitat sindical. El PCC creu necessari superar la profunda crisi de representació i posar en primer pla la necessitat democràtica d’un debat del conjunt de la població i de la celebració d’un referèndum sobre el Tractat de Lisboa, el qual refusem perquè som partidaris d’una Constitució democràtica per a Europa.
A l’Estat Espanyol la lluita de classes passa per una confrontació entre l’oligarquia financera espanyola, subvencionada i parasitària i la majoria del poble. Aquesta cerca aliances amb les burgesies perifèriques, recupera el franquisme polític i manipula les classes mitjanes i els treballadors, amb elements populistes, feixistes i xenòfobs.
L’actual Govern d’en Zapatero, que ha fet certs avenços en temes de llibertats civíques, (excepció de la llei de partits i la política a Euskadi), i que fins ara ha resistit les pressions per empitjorar les lleis laborals, no s’atreveix a fer front decididament a les polítiques neoliberals i a canviar les polítiques econòmiques que han contribuït a aguditzar les conseqüències de la crisi global.
Els comunistes hem de treballar en aquest punt d’acord amb el Govern central i el sindicats en la direcció d’una nova aliança de la classe obrera amb les classes mitjanes i amb la burgesia industrial -que és productiva- front l’oligarquia financera, que és especulativa i rendista, que viu de la subvenció i és incapaç d’acceptar un canvi de l’estructura econòmica sobre la base de l’economia productiva.
Cal treballar per la transformació de l’actual model productiu espanyol, cap a un model que canviï el patró de creixement, on el valor del producte sigui resultat de la qualitat del servei i de la producció, amb bases sòlides que obtinguin major cohesió social. Un model productiu que s’articuli en la cultura del treball i la participació democràtica dels treballadors, en què es potenciï la recerca, el desenvolupament i la investigació, amb l’entrada dels sectors emergents, la modernització i posada al dia dels existents i amb paràmetres mediambientals.
Les contradiccions actuals del capitalisme en l’actual sistema capitalista a Espanya no es produeixen tan sols en el capital/treball, sinó també en el model d’Estat. L’Estat espanyol, a partir de la recuperació de la democràcia, ha sofert un important procés de descentralització, però els processos competencials en un estat plurinacional no es tanquen, i és necessari encara apropar més les decisions a la ciutadania en el marc de la construcció de la UE i amb les noves necessitats dels ajuntaments.
Constatem que l’esquerra federalista a Espanya (política, sindical, universitària, social i cultural) està renunciant a participar en la proposta de com organitzar territorialment el poder estatal. No promoure el pluralisme i el federalisme a Espanya és una renúncia ideològica i política de l’esquerra, deixant que avanci la dreta política i mediàtica espanyolista.
És una necessitat reintroduir el debat i la posició federal a la societat espanyola; encomanar-se a futures reformes constitucionals o esperar que arribi una nova república per abordar les contradiccions del model d’Estat, és un error. El PCC vol contribuir a que avanci la proposta d’una Espanya federal, plurinacional, pluricultural i plurilíngüe.
Una Espanya plural conformada per nacions i pobles que decideixen lliurement formar part d’un Estat. Que nosaltres voldríem que fos republicà.
Per aconseguir aquests reptes, i fer front a la dreta social, política i econòmica, a Espanya cal avançar en nous espai d’unitat i es necessita un Front Democràtic i Social.
Per al PCC segueix vigent l’objectiu de passar “del canvi a la segona transició”, que desenvolupi més democràcia, més caràcter federal i social de l’Estat, un canvi en les estructures productives eliminant l’especulació, més inversió en ciència i tecnologia, més estructura productiva pública, serveis públics de qualitat, i que es mantinguin i millorin les conquestes socials.
Proposem aquests eixos d’actuació:
Una política internacional de pau, distensió, multilateralisme, cooperació, solidaritat i sostenibilitat global.
Treball de qualitat, amb drets i millors salaris per als treballadors i treballadores. Fiscalitat progressiva. Serveis públics de qualitat. Dret a un habitatge digne.
Reforma federal de l’Estat i reconeixement del pluralisme de pobles i nacions. Desenvolupament dels drets cívic-republicans. Pau i normalització a Euskadi.
Manteniment i millora de caràcter social de l’estat i de les conquestes socials, canvi de les estructures productives d’Espanya, especialment de les estructures empresarials.
Aprofundiment de la democràcia. Lluita contra la corrupció, l’especulació i el frau.
Desenvolupament de la ciència, la investigació, la sostenibilitat i l’educació en tots els seus nivells.
A Catalunya, el projecte del PCC és el Front d’Esquerres. El seu desenvolupament requereix l’enfortiment de les esquerres plurals –a tots els nivells- i el seu protagonisme en la construcció nacional de Catalunya.
La crisi té conseqüències negatives per les treballadores i treballadors catalans. El PCC defensa la necessitat d’avançar en la creació d’ocupació i les polítiques socials. Les polítiques públiques, la igualtat d’oportunitats i la justícia social han de guiar els programes del govern de les esquerres. Polítiques pensant en les persones, que fomentin la participació i enforteixin la democràcia. Així es fa front a la crisi de representació, l’individualisme i el populisme i la dreta.
Aquest és un any electoral. El PCC està fermament compromès a contribuir per aconseguir una nova majoria d’esquerres plural a Catalunya i que ICV-EUiA creixi. És evident que els poderosos i el nacionalisme burgès han augmentat la seva ofensiva i pressió per a què la dreta recuperi el govern i la direcció del país amb el seu projecte catalanista-burgès, i retornar a les polítiquesneoliberals.
L’experiència de Govern dels últims anys ens mostra que la nostra participació en diferents àmbits de caràcter social i institucional pot generar contradiccions, que cal saber gestionar amb complexitat, tenint sempre present l’estratègia del Front d’Esquerres.
Al PCC hi ha algunes decisions del Govern d’Entesa que no compartim, però el gran problema per a la gent treballadora seria que CiU tornés al govern.L’objectiu i la pràctica del PP i CiU és desestabilitzar per tornar a un govern de dretes, cosa que el PCC combatem. Per als comunistes és necessari un govern de l’esquerra plural i, al mateix temps, desenvolupar la mobilització constructiva i positiva per executar els programes acordats, que tenen com a objectiu la millora de les condicions de vida, materials i culturals del nostre poble, i l’avenç en l’autogovern.
El XII Congrés del PCC es compromet a treballar per a què les esquerres segueixin conduint la construcció nacional i desenvolupant el catalanisme popular. Per això, cal donar més passes per tal que els treballadors de Catalunya avancin com a classe social organitzada, en la Catalunya nació, amb alternatives en tots els àmbits on s’organitza i es reprodueix el sistema.
El PCC, des de la defensa del dret a l’autodeterminació, aposta avui pel desplegament del nou Estatut, una lectura federal de la Constitució i el compromís de contribuir a un impuls al federalisme plurinacional a Catalunya i a Espanya.
El PCC ens proposem els següents objectius:
- Avançar en la unitat dels treballadors, enfortir el sindicalisme de classe i nacional amb el compromís i participació activa a CCOO. Els i les comunistes som de CCOO i contribuïm a la unitat d’acció sindical per defensar la classe obrera
- Contribuir a Recuperar (i actualitzar) el paper del moviment popular, la seva capacitat de mobilització i de proposta per a la defensa dels drets de la gent, amb noves formes ique facilitin la participació
- Donar suport i impulsar el moviment ecologista per lluitar contra el canvi climàtic, com a primera prioritat, i les polítiques de sostenibilitat
- Potenciar el moviment universitari en defensa de la Universitat pública i democràtica, que juga un nou rol en la construcció nacional de Catalunya
- Impulsar el moviment de solidaritat i per la pau en relació als processos internacionals
- Contribuir a impulsar un paper més actiu dels tècnics i professionals per donar respostes de progrés al model neoliberal i al capitalisme
- Enfortir l’esquerra transformadora amb el nostre compromís i participació activa a EUiA. Els comunistes hem de treballar per a què EUiA desenvolupi i enforteixi el seu caràcter de moviment polític i social, de proposta i mobilització. Els i les comunistes som d’EUiA i contribuïm a què s’incorporin més homes i dones a la política. El Congrés del PCC acorda que totes les organitzacions del Partit discuteixin políticament i planifiquin la tasca de creixement i desenvolupament d’EUiA
- Aconseguir un nou govern de l’esquerra plural i catalanista. Contribuir a què tornin a guanyar les eleccions les esquerres, amb un major pes polític i institucional de la coalició ICV-EUiA, per garantir un nou govern d’unitat de les esquerres a Catalunya.
Aquests són els compromisos que el XII Congrés del PCC ofereix als treballadors, treballadores, classes populars i forces d’esquerres de Catalunya.
El PCC ha actualitzat continguts, funcionament i direcció, per avançar més en la unitat dels treballadors, la unitat de les esquerres i la unitat dels comunistes. Per això totes aquelles persones que comparteixin aquests objectius tenen un lloc amb nosaltres, tenen un lloc al PCC
VISCA EL PARTIT DELS COMUNISTES DE CATALUNYA.
VISCA LA CLASSE OBRERA.
VISCA CATALUNYA.
Barcelona, 24 de Gener del 2010
RESOLUCIÓN DEL 12 CONGRESO DEL PCC
El PCC realiza este Congreso con la voluntad de convertirse en un instrumento más útil para la unidad de los trabajadores y de las trabajadoras, la unidad de las izquierdas y la unidad de los y las comunistas. En este Congreso el PCC pone al día sus propuestas, su funcionamiento y su dirección, para continuar luchando por el socialismo y la liberación de la clase trabajadora, teniendo en cuenta los cambios en el mundo y las consecuencias de la crisis del capitalismo globalizado.
Cada vez se hace más evidente que la construcción del socialismo es un proceso largo y globalizado. Socialismo entendido como la sociedad de hombres y mujeres libres e iguales en una tierra habitable y, por tanto, desde una perspectiva de cambios del tipo de producción.
La oligarquía financiera –formada por sectores subvencionados, especulativos y/o parasitarios profundamente reaccionarios- ha hecho que ésta encabece y sea responsable de la corrupción, la especulación, la depredación de los recursos naturales, el movimiento de capitales sin control democrático y social, el blanqueo de dinero y es la principal responsable de la actual crisis financiera, la más importante desde la crisis del 29.
Las crisis del capitalismo comportan una recomposición de las clases. Vivimos una recomposición de las clases dominantes, donde la oligarquía financiera se impone a las burguesías industriales nacionales. También hay una recomposición de la clase obrera, donde aparecen fracciones de profesionales, gestores proletarizados con más grandes conocimientos sobre el ciclo productivo, junto con otros sectores con grave peligro de exclusión social.
Asimismo, constatamos el avance de los pueblos en lucha por conseguir el carácter social de los Estados. En este sentido son alentadores los diferentes procesos que se dan en América Latina. El PCC apoya y está comprometido con estos pueblos.
El capitalismo global requiere de unas respuestas globales, basadas en la profundización de la democracia a todos los niveles –político, social, económico, cultural e institucional- y en las alternativas superadoras del capitalismo que los pueblos impulsen y decidan. El imperialismo es el obstáculo a vencer y el unilateralismo es la expresión de las políticas imperiales a superar. A nivel local, esto requiere la movilización, la organización democrática de la sociedad civil, las alternativas participativas, la unidad política y social de las izquierdas plurales, desde formaciones políticas, sindicales, sociales, vecinales, populares, etc. El Partido debe contribuir a vertebrar movimiento y transformarse en partido orgánico de la mayoría de nuestro pueblo.
Los cambios producidos en el capitalismo global obligan a repensar el socialismo y hacen necesaria la actualización de nuestra teoría, pensamiento, organización y práctica. Entendemos el comunismo, no sólo como un proyecto sino como el avance de la sociedad que pone en cuestión lo que realmente existe, y que lucha para mejorar las condiciones materiales y culturales de la gente y superar el capitalismo, en la dirección de una sociedad superior con un tipo de producción diferente, al cual denominamos socialismo. Es aquel movimiento real a promover en cada una de las actividades humanas para avanzar en la democracia, la igualdad, la libertad y la solidaridad.
El PCC ha de responder a esta nueva realidad y a estas necesidades. Por eso adecuamos la organización del Partido a las condiciones y objetivos del siglo XXI, para convertirlo en un Partido de la clase trabajadora y de la sociedad, más capaz de organizar, vertebrar y dinamizar la sociedad civil alternativa, impulsando procesos que, protagonizados por la mayoría, transformen la sociedad allí donde se reproduce, donde se fundamenta la hegemonía de los proyectos de sociedad.
Las guerras, consubstanciales a los sistemas imperiales de dominación, son utilizadas por la oligarquía financiera en su proceso de acumulación de capital, además de los efectos que producen sobre la población. Por tanto, la paz es un elemento estratégico, en nuestro proyecto, para el mundo y para la humanidad. El PCC trabaja por el respeto y efectividad de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, empezando por el respeto a la vida de las personas y se compromete a trabajar en las plataformas contra las guerras. Está plenamente vigente el No a la Guerra, sí a la Paz y al Desarme global, y damos especial relevancia a los conflictos de Irak, Afganistán, Palestina, Líbano, Sáhara, las nueves bases militares en Colombia y en cualquier otro lugar del mundo.
Animamos a la coordinación de los movimientos y organizaciones frente a la Guerra y por la Cultura de la Paz.
La quiebra del unilateralismo y la aparición de fenómenos multilaterales es un elemento de avance geoestratégico. El ALBA y acuerdos regionales en América Latina, los esfuerzos de Sudáfrica, la aparición del BRIC (Brasil, Rusia, India, la China) en la reunión en Cuba entre los países que en su día conformaban los “no alineados” son elementos que ayudan a este avance.
Consideramos necesaria la organización y la lucha por un Nuevo Orden Internacional justo, basado en los derechos humanos efectivos, en la democracia como regla en las relaciones internacionales, en la composición y funcionamiento democrático de las instituciones mundiales y que éstas tengan capacidad normativa ejecutiva y sancionadora. En este contexto la solidaridad internacionalista es un valor de nuestra tradición a adecuar y continuar practicando desde Catalunya.
El hambre, la pobreza, la miseria, la falta de escuelas y de salud pública -con la extensión de las enfermedades pandémicas- es consubstancial con el capitalismo global. Los y las comunistas catalanes luchamos por la desaparición de estas lacras, por la consecución efectiva de todos los derechos humanos en todo el mundo. En este sentido globalizar las luchas en favor de los derechos de las mujeres, en contra de la violencia machista, por los derechos de las personas inmigradas y de la infancia.
La última Cumbre de Copenhague muestra el cinismo de los poderosos. El planeta está en peligro, pero desde organismos y gobiernos del capitalismo global no se ponen remedios. El PCC reafirma su compromiso con un planeta habitable y el desarrollo sostenible. Una sociedad sin contaminación ni contaminantes, por el equilibrio ecológico, la seguridad alimentaria y por el desarrollo humano son hitos de los comunistas. Para el PCC sigue vigente el dilema “socialismo o barbarie” las graves consecuencias que comporta el capitalismo en el medio ambiente y las perspectivas de una crisis ecológica global irreversible haría imposible la vida en nuestro planeta.
El PCC aborda el hecho de la inmigración desde la defensa de los derechos humanos y la solidaridad internacionalista y de clase. La inmigración es un reto para todos los partidos comunistas y revolucionarios, que nos posa el deber de colaborar para conseguir los derechos y los deberes para todos, luchando contra los ghettos, la xenofobia, la segregación, el racismo, la sobreexplotación y las discriminaciones, que son nuevas formas de populismo y fascismo.
El capitalismo global niega la lucha de clases. Las clases y la lucha de clases existen y nosotros animamos al debate y la movilización por la centralidad del trabajo -a todos los niveles- la unidad de los trabajadores y trabajadoras y la solidaridad de clase. Pero el capitalismo global no sólo organiza la producción y la explotación, el impacto del modelo neoliberal que se refleja en las condiciones de trabajo y en el trabajo mismo, se extiende a los hábitos de vida, la vivienda, la alimentación, la cultura, etc., y provoca nuevas enfermedades y sufrimientos que afectan a la capacidad de rebeldía y comportan la renuncia a una transformación real. Y es por eso que consideramos fundamental la lucha ideológica y cultural, así como la necesaria cooperación entre los partidos comunistas y fuerzas revolucionarias para cambiar la correlación de fuerzas en el mundo.
El XII Congreso del PCC se propone para el próximo período:
Mas presencia política en Europa y en el área mediterránea
Mejorar nuestra presencia en los diferentes espacios de encuentro de comunistas en Europa y el mundo.
Contribuir al debate de actualización de la solidaridad y la situación de la inmigración en relación a los países de origen y su integración a la clase obrera y a la sociedad catalana.
Ampliar la solidaridad y la cooperación con América Latina, Oriente Medio y África. Hacer una aproximación a los países del Este de Europa. Solidaridad política en los procesos de multilateralidad con los pueblos que luchan por su liberación y con los que construyen el estado social.
Contribuir a la extensión de la solidaridad y la cooperación a toda la sociedad catalana. Trabajar por una Catalunya más internacionalizada.
En el terreno europeo, constatada la crisis financiera, las dificultades del Tratado de Lisboa, las directivas que hacen retrocesos en derechos democráticos y sociales, teniendo en cuenta la derechización del parlamento europeo, con un incremento del populismo y de expresiones fascistas, el XII Congreso se propone:
Hacer frente al neoliberalismo situando en el centro del debate la centralidad del trabajo, los derechos sociales y el medio ambiente. Lucharemos por una Europa de Paz y Solidaridad, respetuosa de los derechos de los pueblos y naciones que la conforman.
Colaborar en la construcción de un espacio de coordinación de los movimientos sociales europeos, del movimiento por la paz, de las diferentes lacras de sindicalistas europeos, en el GUE y en el PIE, de los movimientos estudiantiles, de los movimientos de solidaridad, por los objetivos comunes de defensa de una Europa democrática y socialmente avanzada.
Necesitamos unas izquierdas más fuertes, que impulsen la lucha por la paz la solidaridad y el multilateralismo, comprometidas con la democracia y los derechos humanos y sociales, que luchen contra el cambio climático y con la preservación de la naturaleza, el medio ambiente y los recursos naturales como bienes públicos, por una Europa de acogida de la nueva inmigración con políticas de reconocimiento de la ciudadanía, para garantizar los derechos y los deberes a todo el mundo, comprometidas con los derechos de los pueblos y naciones, y que reconozcan el derecho a la autodeterminación y los derechos culturales y lingüísticos de una Europa diversa. Unas izquierdas que potenciaremos a partir de nuestra participación en las reuniones de los partidos comunistas y apoyando al Partido de la Izquierda Europea.
El XII Congreso del PCC continuará promoviendo la unidad de las izquierdas y la unidad sindical. El PCC cree necesario superar la profunda crisis de representación y poner en primer plano la necesidad democrática de un debate del conjunto de la población y de la celebración de un referéndum sobre el Tratado de Lisboa, que rechazamos porque somos partidarios de una Constitución democrática por Europa.
En el Estado Español la lucha de clases pasa por una confrontación entre la oligarquía financiera española, subvencionada y parasitaria y la mayoría del pueblo. Esta busca alianzas con las burguesías periféricas, recupera el franquismo político y manipula a las clases medias y a los trabajadores, con elementos populistas, fascistas y xenófobos.
El actual Gobierno de Zapatero, que ha hecho algunos avances en temas de libertades cívicas, (a excepción de la ley de partidos y la política en Euskadi), y que hasta el momento ha resistido las presiones para empeorar las leyes laborales, no se atreve a hacer frente decididamente a las políticas neoliberales y a cambiar las políticas económicas que han contribuido a agudizar las consecuencias de la crisis global.
Los y las comunistas debemos trabajar en este punto de acuerdo con el Gobierno central y los sindicatos en la dirección de una nueva alianza de la clase obrera con las clases medias y con la burguesía industrial -que es productiva- frente a la oligarquía financiera, que es especulativa y rentista, que vive de la subvención y es incapaz de aceptar un cambio de la estructura económica sobre la base de la economía productiva.
Hay que trabajar por la transformación del actual modelo productivo español, hacia un modelo que cambie el patrón de crecimiento, donde el valor del producto sea resultado de la calidad del servicio y de la producción, con bases sólidas que obtengan mayor cohesión social. Un modelo productivo que se articule en la cultura del trabajo y la participación democrática de los trabajadores y trabajadoras, donde se potencie la búsqueda y el desarrollo, con la entrada de los sectores emergentes, la modernización y puesta al día de los existentes y con parámetros medioambientales.
Les contradicciones actuales del capitalismo en el actual sistema capitalista en España no se dan sólo en el capital/trabajo, sino también en el modelo de estado. El Estado español, a partir de la recuperación de la democracia, ha sufrido un importante proceso de descentralización, pero los procesos competenciales, en un estado plurinacional no se cierran, y es necesario aún acercar más las decisiones a la ciudadanía en el marco de la construcción de la UE y con las nuevas necesidades de los ayuntamientos.
Constatamos que la izquierda federalista en España (política, sindical, universitaria, social y cultural) está renunciando a participar en la propuesta de cómo organizar territorialmente el poder estatal. No promover el pluralismo y el federalismo en España es una renuncia ideológica y política de la izquierda, dejando que avance la derecha política y mediática españolista.
Es una necesidad reintroducir el debate y la posición federal a la sociedad española, encomendarse a futuras reformas constitucionales o esperar que llegue una nueva república, para abordar las contradicciones del modelo de estado, es un error. El PCC quiere contribuir a que avance la propuesta de una España federal, plurinacional, pluricultural y plurilingüe.
Una España plural conformada por naciones y pueblos que deciden libremente formar parte de un Estado. Que nosotros quisiéramos que fuera republicano.
Para conseguir estos retos, y hacer frente a la derecha social, política y económica, en España hay que avanzar en nuevos espacios de unidad y se necesita un Frente Democrático y Social.
Para el PCC sigue vigente el objetivo de pasar “del cambio a la segunda transición”, que desarrolle más democracia, más carácter federal y social del Estado, un cambio en las estructuras productivas eliminando la especulación, más inversión en ciencia y tecnología, más estructura productiva pública, servicios públicos de calidad y que se mantengan y mejoren las conquistas sociales.
Proponemos estos ejes de actuación:
Una política internacional de paz, distensión, multilateralismo, cooperación, solidaridad y sostenibilidad global.
Trabajo de calidad, con derechos y mejoras salariales para los trabajadores y trabajadoras, sin ningún tipo de discriminación. Fiscalidad progresiva. Servicios públicos de calidad. Derecho a una vivienda digna.
Reforma federal del Estado y reconocimiento del pluralismo de pueblos y naciones. Desarrollo de los derechos cívico-republicanos. Paz y normalización a Euskadi.
Mantenimiento y mejora de carácter social del estado y de las conquistas sociales, cambio de las estructuras productivas de España, especialmente de las estructures empresariales.
Profundización de la democracia. Lucha contra la corrupción, la especulación y el fraude.
Desarrollo de la ciencia, la investigación, la sostenibilidad y la educación en todos sus niveles.
En Catalunya, el proyecto del PCC es el Frente de izquierdas. Su desarrollo requiere el fortalecimiento de las izquierdas plurales –a todos los niveles- y su protagonismo en la construcción nacional de Catalunya.
La crisis tiene consecuencias negativas por las trabajadoras y trabajadores catalanes. El PCC defiende la necesidad de avanzar en la creación de empleo y las políticas sociales. Las políticas públicas, la igualdad de oportunidades y la justicia social, deben guiar los programas del gobierno de las izquierdas. Políticas pensando en las personas, que fomenten la participación y fortalezcan la democracia. Así se hace frente a la crisis de representación, el individualismo y el populismo y la derecha.
Este es un año electoral. El PCC está firmemente comprometido en contribuir a conseguir una nueva mayoría de izquierdas plural en Catalunya y que ICV-EUiA crezca. Es evidente que los poderosos y el nacionalismo burgués han aumentado su ofensiva y presión para que la derecha recupere el gobierno y la dirección del país con su proyecto catalanista-burgués, y volver a las políticas neoliberales.
La experiencia de Govern de los últimos años nos muestra que nuestra participación en distintos ámbitos de carácter social e institucional puede generar contradicciones, que hay que saber gestionar con complejidad, teniendo siempre presente la estrategia del Front d’Esquerres.
Para el PCC hay algunas decisiones del Govern d’Entesa que no compartimos, pero el gran problema para la gente trabajadora sería que CiU volviera al gobierno. El objetivo y la práctica del PP y CiU es desestabilizar para volver a un gobierno de derechas, cosa que el PCC combatimos. Para los comunistas es necesario un gobierno de la izquierda plural y, al mismo tiempo, desarrollar la movilización constructiva y positiva para ejecutar los programas acordados, que tienen como objetivo la mejora de las condiciones de vida, materiales y culturales de nuestro pueblo, y el avance en el autogobierno.
El XII Congreso del PCC se compromete a trabajar para que las izquierdas sigan conduciendo la construcción nacional y a desarrollar el catalanismo popular. Por eso, hay que dar más pasos para que los trabajadores de Catalunya avancen como clase social organizada, en la Catalunya nación, con alternativas en todos los ámbitos donde se organiza y se reproduce el sistema.
El PCC, desde la defensa del derecho a la autodeterminación, apuesta hoy por el despliegue del nuevo Estatut, una lectura federal de la Constitución y el compromiso de contribuir a un impulso por el federalismo plurinacional en Catalunya y en España.
El PCC nos proponemos los siguientes objetivos:
- Avanzar en la unidad de los trabajadores, fortalecer el sindicalismo de clase y nacional con el compromiso y participación activa en CCOO. Los y las comunistas somos de CCOO y contribuimos a la unidad de acción sindical para defender a la clase obrera
- Contribuir a Recuperar (y actualizar) el papel del movimiento popular, su capacidad de movilización y de propuesta para la defensa de los derechos de la gente, con nuevas formas y que faciliten la participación
- Apoyar e impulsar el movimiento ecologista para luchar contra el cambio climático, como primera prioridad, y las políticas de sostenibilidad
- Potenciar el movimiento universitario en defensa de la Universidad pública y democrática, que juega un nuevo rol en la construcción nacional de Catalunya
- Impulsar el movimiento de solidaridad y por la paz, en relación a los procesos internacionales
- Contribuir a impulsar un papel más activo de los técnicos y profesionales para dar respuestas de progreso al modelo neoliberal y al capitalismo
- Fortalecer la izquierda transformadora con nuestro compromiso y participación activa en EUiA. Los comunistas debemos trabajar para que EUiA desarrolle y fortalezca su carácter de movimiento político y social, de propuesta y movilización. Los y las comunistas somos de EUiA y contribuimos a que se incorporen más hombres y mujeres a la política. El Congreso del PCC acuerda que todas las organizaciones del Partido discutan políticamente y planifiquen la tarea de crecimiento y desarrollo de EUiA
- Conseguir un nuevo gobierno de la izquierda plural y catalanista. Contribuir a que vuelvan a ganar las elecciones las izquierdas, con un mayor peso político e institucional de la coalición ICV-EUiA, para garantizar un nuevo gobierno de unidad de las izquierdas en Catalunya.
Estos son los compromisos que el XII Congreso del PCC ofrece a los trabajadores, trabajadoras, clases populares y fuerzas de izquierdas de Catalunya
El PCC ha actualizado contenidos, funcionamiento y dirección, para avanzar más en la unidad de los trabajadores, la unidad de las izquierdas y la unidad de los comunistas. Por eso todas aquellas personas que compartan estos objetivos, tienen un sitio con nosotros, tienen un sitio en el PCC
VIVA EL PARTIT DELS COMUNISTES DE CATALUNYA. VIVA LA CLASE OBRERA. VISCA CATALUNYA
