Festa d'Avant Premi Alvar Badía a la Solidaritat Internacionalista
Aquest any 2012, el Premi Alvar Badia a la Solidaritat Internacionalista que atorga la Cel · lula "Che Guevara" del PCC és per la Federació d'Associacions Catalanes Amigues amb el Poble Sahrauí i en nom a la seva Presidenta, la companya Núria Salamé Real.
Este año 2012, el Premio Alvar Badía a la Solidaridad Internacionalista que otorga la Celula "Che Guevara " del PCC
es para la Federación de Asociaciones Catalanas Amigas con el Pueblo Saharaui y en su nombre a su Presidenta , la compañera Nuria Salamé Real.
es para la Federación de Asociaciones Catalanas Amigas con el Pueblo Saharaui y en su nombre a su Presidenta , la compañera Nuria Salamé Real.
El conflicte polític del Sàhara Occidental
Fa més de 36 anys que els sahrauís estan esperant la celebració d’un referèndum d’autoderminació com a culminació de la descolonització del Sàhara Occidental. El Marroc manté una ocupació il·legal de la majoria del territori del Sàhara Occidental. Una ocupació que no es reconeguda per cap país de la comunitat internacional i un territori que es considerat per l'ONU com a territori "no autònom", per tant pendent de descolonització. En tots aquests anys de conflicte només ha canviat que hi ha un alto-al-foc, perquè continua el bloqueig del procés de pau, continua la violació sistemàtica dels drets humans per part del Marroc als territoris ocupats i continua l’espoli de les seves riqueses naturals.
La intransigència marroquina ha paralitzat contínuament el procés de pau, amb tota impunitat, emparat per la inoperància i la complicitat de la comunitat internacional, que permet l’incompliment de nombroses resolucions de l’ONU. Rabat només admet negociar si és en base a la seva proposta d’autonomia per al territori.
L’ONU, la Unió Europea i Espanya caldria que duguessin a terme una política decidida i que no fessin el joc al Marroc. El contenciós territorial del Sàhara Occidental està molt lluny d’avançar. Les resolucions de l’ONU són clares i marquen quina ha de ser la solució: l’exercici del dret del poble sahrauí a l’autodeterminació, amb un referèndum just i vinculant. Mentre això no passa, el territori, les famílies i les llibertats estan partides i separades per un llarg mur de la vergonya de sorra, de 2.700 km.
La situació de la població sahrauí dels campaments de refugiats és desesperada, per la sensació d’oblit i per tot tipus de mancances més elementals. Però la població sahrauí de la zona ocupada està vivint una situació dràmatica, de terror, amb una repressió sense límits contra qualsevol tipus de manifestació contrària a les tesis marroquines. Caldria que el Consell de Dret Humans de les Nacions Unides intervingués en el procés d'una manera eficaç per protegir els drets fonamentals i la vida de la població. Cal que de forma immediata el Consell de Seguretat de l’ONU augmenti el mandat de la MINURSO, com a observatori dels drets humans, per tal que protegeixi la població civil sahrauí i actuï davant de les violacions dels drets humans. Però aquesta ampliació no ha estat aprovadfa pel Consell de Seguretat de l’ONU davant la negativa de França.
Si amb l’ONU i la MINURSO la població sahrauí no hi pot confiar, què han de pensar de l’Estat espanyol i de la UE? Els sahrauís recorden la traïció dels Acords Tripartits i després l’engany de les promeses de Felipe Gonzàlez, als campaments de refugiats (1976), en què els va prometre que “el poble espanyol els acompanyarà en la seva lluita fins a la victòria final”. A partir d’aquí tot han estat traïcions al Poble Sahrauí i suport incondicional a la corona alauita defensant interessos compartits: immigració il.legal, tràfic de droga, comerç d’armes, instal.lació d’empreses al Marroc, explotació riqueses Sàhara Occidental, Ceuta i Melilla. És lamentable que els governs de l’Estat espanyol no hagin complit la llei i continuïn amb el comerç d’armes al Marroc, en una política militar clarament favorable al Marroc, que tira per terra una suposada neutralitat.
A nivell europeu, el panorama també és desmoralitzant i immoral. Davant dels informes sobre drets humans del mateix Parlament Europeu, el parlament ha establert una relació molt privilegiada amb el Marroc. La UE i el Marroc poden desenvolupar una zona de lliure comerç, com a pas previ a la integració de Rabat en el mercat únic europeu i a la integració del país en les xarxes energètiques i en les infrastructures de transport europees. La Unió Europea estableix acords de cooperació especial en matèria de seguretat, immigració i lluita contra el terrorisme, amb una associació de Rabat a diferents agències de seguretat europees.
L'espoli de les riqueses naturals del Sàhara Occidental, durant aquests anys d'ocupació militar marroquina, va en contra del dret internacional sobre protecció de recursos naturals en els territoris pendents de descolonització, és una altra agressió que sofreix el poble sahrauí. No n’hi ha prou en fer campanyes que demanin que s’aturi l’atorgament de llicències de pesca a les aigües del Sàhara Occidental, la comercialització dels fosfats (FMC Foret, una empresa amb seu a Sant Cugat del Vallès, importa anualment 500.000 tones de fosfats), el negoci immobiliari o turístics, ... Només cal que es compleixi la legalitat internacional.
Referent a la política catalana, el moviment solidari amb el poble sahrauí també coneixem les dificultats que històricament hem tingut per tal que el Parlament de Catalunya per tal que dugui una política activa a favor del dret d’autodeterminació del poble sahrauí o de condemna del l’ocupació marroquina.
Els governs i els grups parlamentaris com CiU i PSC han dut i duen a terme una política decidida de prioritzar les relacions institucionals i comercials
amb el Marroc per davant de qualsevol consideració sobre el respecte als drets humans, la legalitat internacional i el dret d’autodeterminació del poble sahrauí. Resolucions proposades per l’Intergrup per la Pau i la Llibertat al Sàhara han estat rebutjades o buidades de contingut per CiU i el PSC en la darrera legislatura. En la darrera legislatura, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament va dur una política de suport a la cooperació i la solidaritat amb el poble sahrauí, amb relacions institucionals amb la Delegació del Front Polisario a Catalunya. Actualment, però, l’ACCD duu una política clarament negativa cap al poble sahrauí, eliminant projectes consolidats i no reconeixent la representació legítima de la Delegació del Front Polisario.
El conflicte del Sàhara Occidental és polític i s’acabaria amb l’exercici del dret d’autodeterminació del poble sahrauí, d’acord amb les resolucions de les Nacions Unides. Amb tot, també cal paralitzar el comerç d’armes; aturar l'espoli dels recursos naturals i econòmics del Sàhara Occidental ocupat; denunciar i perseguir els culpables de delictes com la vulneració dels drets humans… Caldria revisar temes com el dret asil, especialment per als activistes de drets humans als Sàhara Occidental i donar suport i assistència a les víctimes del conflicte, proveint-los de tot el necessari en tots els àmbits de desenvolupament personal, social i polític.
Es vergonyós que avui en dia, encara hi hagi països que impunement no respectin les normes internacionals perquè tenen el suport dels que lideren la política internacional. Amb tot, el poble sahrauí manté la determinació de lluitar per recuperar allò que se li ha robat – la llibertat i el territori – i
l’orgull que és un poble que mai ha estat vençut militarment. Nosaltres estarem al seu costat.
¡ SAHARA LIBRE !
www.acaps.cat
Etiquetes de comentaris: Cel.lula Che Guevara, Premi Alvar Badia, Sahara, Solidaritat internacionalista